Fins sempre amic, germà.
Hi ha qui encara creu que els homes no han de plorar, jo no sóc d’aqueixos, i, en el cas que ho fóra, tampoc podria complir amb aqueixa afirmació. Ahir, de bon matí em vaig desdejunar, en un viatge a Madrid per qüestions de voleibol, amb la notícia de la defunció de José García Parres (el nostre Pepe Parres). No sé la de racons que vaig trobar per a plorar, i no en sentit literal, durant el temps d’estada en la capital.
Pepe era, i ho continuarà sent on es trobe, un amic fidel, un treballador incansable, una ànima generosa, una llum en la incertesa, un germà i més que oncle per a la seua família i un germà per a mi. La seua dedicació a l’esport ha sigut extraordinària i incondicional durant gran part de la seua vida professional. El seu amor per la docència i per l’esport li va fer un referent en tots dos menesters.
La nostra marxa, braç a braç, tant en el CV Elx com en la gestió esportiva de la Generalitat Valenciana, i posteriorment en la Federació de Voleibol, ens va convertir en “equip inseparable” que en aquest lamentable moment ha sigut retallat pel canalla càncer. La seua decisiva participació en la creació del CV Elx, hui un dels grans del voleibol autonòmic, li converteix en una peça fonamental en la construcció de l’esport il·licità.
La seua dedicació a l’esport base, amb actuacions com les trobades de minivóley i d’esport adaptat, van ser eines educatives que perduren en el temps i que van vincular a aquests objectius a quantitat de professionals i xiquets i joves esportistes que hui li recorden amb afecte i reconeixement.
La seua dedicació sense condicions a la gestió del voleibol autonòmic des de la seua incorporació com a vicepresident i director esportiu de la Federació de Voleibol de la Comunitat Valenciana li cataloga com un clar referent del nostre voleibol. El seu pas per les pistes i per l’arena en quantitat d’esdeveniments de voleibol i *vóley platja, controlant i dirigint, des de la seua peculiar prudència i moderació, han fet de la seua persona la de més difícil substitució.
Jugador, àrbitre, directiu de club i de federació, professor, i sobretot incansable treballador i millor persona. Est, per a mi i per a punts, era el meu amic i germà Pepe Parres. Que allà on es trobe haja trobat la merescuda pau.
Fins sempre amic, germà
Arturo Ruiz González
