“Solem caure bé als rivals per la nostra modèstia, però després en la pista barallem com jabatos”, explica Milagros Diego
En la Superliga, màxima categoria masculina del voleibol nacional, destaca la presència del CV Almoradí, un club humil que es tracta amb transatlàntics amb molts més zeros en els seus pressupostos. Com ha pogut arribar fins a l’elit un municipi de tot just 20.000 habitants? Milagros Diego, la seua presidenta en els últims anys, encara no s’ho creu: “Abans d’alguns partits jo només resava perquè no férem el ridícul. La diferència de pressupostos és abismal i malgrat això hem donat sempre la cara”.
El CV Almoradí té a la seua esquena un extraordinari treball de pedrera i el 80% dels seus jugadors procedeixen de la base. “La majoria de jugadors no cobra, estem a anys llum d’altres clubs més professionalitzats, però a il·lusió no ens guanya ningú. Tenim convenis amb les universitats CEU Elx i UCAM Murcia i molts xics estudien allí i juguen amb nosaltres, per aqueix costat ens beneficiem i podem ser competitius”, explica Milagros Diego
“Solemos caure bé als rivals per la nostra modèstia, però després en la pista barallem com jabatos, el grup en el vestuari és extraordinari i això es reflecteix després en la pista. Tenim poques ajudes institucionals i de l’empresa privada només ens ajuda el xicotet comerç, al qual estem eternament agraïts”, explica la directiva del CV Almoradí, club situat en un municipi de la comarca alacantina de la Vega Baixa, una zona amb gran tradició de voleibol.
Per part seua, Pedro Miralles, entrenador-jugador, compleix la seua catorzena temporada en el club i es mostra orgullós: “El CV Almoradí fa una labor quasi més social que esportiva. Ara hi ha diversos jugadors competint en Superliga que jo vaig entrenar fa 14 anys i eren infantils. Això produeix un orgull i un sentiment de pertinença al club que altres clubs no el tenen. Som pseudoprofesionales, però estem encantats de ser-ho, el projecte de la pedrera està per damunt de tot”.
