Als seus 31 anys assumeix “encantada” el repte de competir a 4.500 quilòmetres de casa
La castellonenca Sara Segarra (31 anys) continuarà gaudint del voleibol una altra temporada més, però l’aventura del curs 20/21 la recordarà per a tota la vida. Segarra s’ha instal·lat a més de 4.500 quilòmetres de casa, concretament en Siglufjörður , una xicoteta localitat (1.800 habitants) d’Islàndia. La jugadora castellonenca milita en l’equip Blakfelag Fjallabyggoar, de la segona divisió. “L’oferta em va arribar a través d’un amic que ja vivia ací i a més l’entrenador de l’equip és espanyol (el càntabre Óscar Célis). La veritat és que no m’ho vaig pensar molt, vaig acceptar l’oferta ràpid perquè sóc aventurera, he viscut als Estats Units i a Roma i aquesta oportunitat no l’anava a deixar passar”, explica Sara Segarra, que a més continua jugant com a oposada, la posició en la qual més còmoda es troba i en la qual ja actuava l’any passat en L’Illa Grau de Superliga 2.
L’idioma no ha suposat cap problema per a Segarra “perquè tothom parla anglés, fins i tot els xiquets. D’islandés és impossible intuir res perquè és molt difícil i porte poques setmanes ací, però amb l’anglés es va a tot els llocs i la gent és molt amable”.
La jugadora castellonenca assegura que aquesta aventura a Islàndia és atractiva com a experiència vital i també a nivell econòmic. “Ací els clubs no paguen directament, però sí que t’aconsegueixen un treball. Jo estic en un ‘bakery’ (cafeteria/fleca) i després entrene i joc”, explica Sara Segarra, que comparteix pis amb el seu entrenador.
L’oposada de Castelló està “encantada” en Siglufjörður. “És tot molt verge i el poble està totalment integrat en la naturalesa. Fins i tot a les ciutats més grans els edificis són baixos i estàs sempre envoltada de muntanyes i aigua. Ara mateix vaig amb jaqueta de neu però no crec que el fred siga un problema perquè ací m’han dit que és difícil baixar dels cinc graus sota zero”, assenyala.
Sara Segarra va estudiar empresarials però la seua gran passió és el voleibol. Ha competit en pista, platja i també ha exercit com a àrbitre. “Vaig començar de xiqueta en l’atletisme i no vaig tocar una pilota de voleibol fins als 22 anys. Després em vaig enamorar d’aquest esport”, conclou la castellonenca.
