“Ha sigut la millor decisió de la meua vida”, afirma la central des de Neskaupstaður, un xicotet poble ara cobert de neu
A vegades el voleibol permet a jugadors i tècnics gaudir d’experiències vitals inoblidables i María Jiménez pot donar fe d’això. Aquesta central alacantina (nascuda a Petrer fa 23 anys) tenia, aquest estiu, aparaulat el seu fitxatge pel CCO 7 Palmes de Superliga 2, però una trucada telefònica ho va canviar tot. “Em dic un entrenador espanyol i em va dir que buscava centrals per a jugar a Islàndia. Al principi em vaig quedar a quadres, però després vaig veure clar que les condicions eren molt bones, tant econòmiques com d’experiència vital. Vaig tindre clar que no podia deixar passar l’oportunitat i ara puc dir que ha sigut la millor decisió de la meua vida”, afirma María, germana de Carlos Jiménez, jugador de l’Unicaja Almería.
La central petrerense juga en el Próttur de la Mizuno League, la màxima categoria a Islàndia, i explica com funcionen allí els clubs. “El club directament només em paga l’allotjament, el WIFI i la calefacció, però ens facilita un contracte laboral remunerat. Jo, per exemple, estic treballant en la bugaderia de l’hospital del poble. Són treballs relativament tranquils, com tot el que passa en aquests pobles, la gent és molt amable, acollidora i, a més, l’experiència m’està venint de meravella per a millorar l’anglés”, reconeix María Jiménez.
L’alacantina, de 23 anys, comparteix pis amb una jugadora madrilenya del seu mateix equip, i fa un breu repàs de la seua carrera: “Vaig començar jugant en el col·legi Santo Domingo de Petrer, on Tino Callado va reclutar al meu germà per al vóley perquè era molt alt. Amb 15 anys em vaig anar al IBSA de Canàries però no em vaig adaptar bé perquè era molt jove i tot allò em venia una mica gran. Després vaig tornar al CV Elx i vam ser ascendint categories fins a arribar a la Superliga”, explica Jiménez.
A la central petrerense, de 1,81 metres, no li importaria continuar vivint l’aventura islandesa un altre any més, ja que a penes ha pogut competir. “La Lliga anava a començar a l’octubre però es va parar tot per la pandèmia de COVID-19 i hem començat la competició fa dues setmanes. Tant de bo puguem jugar ja sense aturades perquè tinc moltes ganes”, conclou Jiménez des de Neskaupstaður, un poble xicotet amb paisatges de somni.
